LA VERGE DEL MILACRE
CARTELL DE FRANCISCO ALBALADEJO
La ‘Cremà de les Fogueres’ adentra a Cocentaina en el día grande de la Mare de Déu
18/ DE ABRIL
Contents, feliços, emocionats….quin dia més gran!!! Gràcies contestans i contestanes per aquest matí de la Patrona.
macasesa2023
La *Festa *dels *Nanos, es desenvolupa tots els anys en la localitat alacantina de Cocentaina. La festa té lloc 21 dies després del Dimecres de Cendra. En 2024 la *Festa *dels *Nanos serà el 6 de març.
La *Festa del *Nanos no té un origen clar. No s’han trobat documents que li atribuïsquen un origen concret. La festa s’ha mantingut gràcies a la transmissió oral dels veïns i veïnes del barri alt de Cocentaina, conegut com el *Rabal.
La festa va sorgir com a manera de crítica per a denunciar diferents situacions socials injustes que es donaven en la part alta de la ciutat, en l’antic raval moro. Servia aquesta festa per a criticar a les autoritats o als quals exercien el poder.
*Els *Nanos solen tindre una altura d’un metre aproximadament i van acompanyats d’un cartell que denuncia situacions o personatges concrets. Se solen col·locar recolzats en la paret de les cases o en ple carrer.
macasesa2023
TIRORI.TIRORI
SEÑOR REY ESTIC ASI TIREN PANSES I AVELLANES
I LA PALLA PA EL ROSI
GASPAR BALTASAR
ADORACIO EN EL PAL
macasesa;2023
fotos de Eduardo
«El seu origen es remunta a finals del segle XIII i principis del XIV, estant inspirat en les torres italianes de l’època. Ja en època ibèrica existia un poblat en el cerro de sant cristofol . També va haver-hi ací una talaia defensiva durant el període islàmic
La Recreació Històrica al Castell. Una oportunitat única per conéixer com era la indumentària, l’artesania, l’art, els oficis, els ritus, la guerra,
macasesa: fotos de Feudorum Domini
Mirant al cel han clausurat contestans i contestanes la seua Fira de Tots Sants
macasesa :2022
FIRA 2022
macasesa;2022
QUE LA FUERZA TE ACOMPAÑE
El universo de Star Wars conquista la ciudad de Valencia con un desfile galáctico
Más de 400 personajes de la saga ‘Star Wars’, entre ellos el propio Darth Vader, han desembarcado este sábado en la Ciutat de les Arts i les Ciències de Valencia para mostrar su lado ‘galático‘ más solidario en un desfile en los exteriores del complejo que ha congregado a más de 20.000 personas, según la organización del evento.
macasesa:2022
fotos Gabriel Martinez Juan
Tornen en molta alegria i Ilusio per comenzar una etapa de molta tradicio
¿¿AVAN LA ENTRA 2022 ??
VIDEO DE
MACASESA 2022
Saül Gómez i Soler inicia les Festes amb la direcció de l’Himne
El tret d’eixida als Moros i Cristians 2022 serà aquest divendres amb la interpretació de l’Himne de Festes i la Nit de l’Olla. L’activitat festiva començarà a les 19:15h a la part alta del Passeig del Comtat amb la desfilada de totes les Filaes fins al Pla acompanyades de les seues respectives bandes de música. Allí, als peus del Palau Comtal, sonarà l’Himne de Festes amb lletra del poeta Gerard Mur i Pérez així com música del compositor contestà José Insa Martínez. La Colla Mal Passet,
aso va pasar anit
Creat per macasesa
Gracies Himne 2022
video de
Intercomarcal TV
Dia dels Comptes; este dissabte 6 en el que els festers posen al dia les seues quotes en els seus filaes, de cara a afrontar els dies centrals de les celebracions en honor a Sant Hipòlit. La jornada acaba amb les tradicionals voltetes de totes les filaes, excepte la de LLANA en diumenge tal com era tìpic antany
A partir d’ací els actes aniran succeint-se i la música festera serà la protagonista al pati d’armes del Palau Comtal amb el XIX Concert de la Colla Mal Passet previst per al diumenge a les 21:00h
Arriben les Festes de Moros i Cristians i amb elles els tradicionals concerts de música festera al Palau.
Recorda:
– Diumenge 7 d’agost a les 21 h la Colla Mal Passet de Cocentaina
– Dilluns 8 d’agost a les 22:30 h amb l’Ateneu Musical de Cocentaina
– Dijous 11 d’agost a les 22:30 h tancarà els concerts la Unió Musical Contestana
Entrada lliure
BONES FESTES A TOTS I TOTES
creat per macasesa;
Ja tenim cartell anunciador per a unes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Màrtir que portem quasi tres anys esperant. El seu autor: ( Toni Domínguez Borràs)
ENHORABONA
Creat per macasesa 2022
ESTA FESTIVITAT SUPOSA UN DIA MOLT DOLÇ-
el nom de la mona ;prove de la munna terme àrab que significa provisión de la boca<< Regal que el padri o es iaios havia de una coca feta amb el mateix nombre d`ous durs que l` del xiquet edad as xiquet fins las 12 any
Ès traicio que el Dilluns de pascua ,cridat per molts el dia de la mona es reunise les families o grups d’ amics per anar a metjar la mona i cantar alguna cansoneta junts algún lloc o paraje i bolar el CAXIRULO o MILOTXA
Al rededor de les taules cantar
<<La Tarana ,no la Tarana, mare ,que la balle jo.
el dia de Pàsqua un xiquet plorava perque el catxirulo ja no li volava>>
O «Ai!, xúmbala
cataca xúmbala;
ai!, xúmbala del polissó;
ai!, xúmbala, les xiques guapes
i les lletjes al racó i les guapes al balcó.»
«Estos tres dies de Pàsqua
són tres dies de jugar,
d’envolar el catxirulo
i les nits a festejar.
macasesa;2022
fotos de Bernardo reig i Roberto faus
Presentació del cartell anunciador de la Festa de la Mare de Déu del Miracle.
¿¿VISCA LA MARETA??
macasesa: 2022
Numerosos templos católicos fueron construidos en diferentes lugares donde, siglos atrás, según el imaginario popular, tuvieron lugar diferentes milagros.
Font Roja: el santuario que surgió de un lirio
A poca distancia de la ciudad de Alcoy (Alicante), al suroeste de esta y en plena sierra del Marejador (1356 msnm) se encuentra el santuario neoclásico de la Font Roja. O, lo que es lo mismo, la Ermita de la Virgen de los Lirios y San Felipe Neri, situada a unos 1000 metros de altitud, en medio de un frondoso bosque de carrascas, declarado Parque Natural en el año 1987, donde se pueden hacen numerosas rutas de senderismo La construcción de este templo religioso se debe, según cuenta la tradición, o leyenda, a un milagroso hallazgo ocurrido en el siglo XVII.
La tradición cuenta que…
Corría el mes de agosto del año 1653, cuando se hallaban en el carrascal de la Font Roja diferentes religiosos, disfrutando de unos días de retiro y espiritualidad en una finca del entorno. Entre los asistentes se encontraba el pavorde de la Catedral de Valencia —Antoni Bonaventura Guerau i Montllor— quien, cada mañana, recorría meditabundo los exuberantes senderos del lugar hasta que, el 21 de agosto, una curiosa flor blanca llamó su atención. Se trataba de un bello lirio blanco, que quiso llevar consigo, para lo cual tuvo que arrancarlo de raíz, extrayendo el bulbo de la tierra. Tal fue la sorpresa al observar el bulbo que, sin esperar un segundo, corrió en busca de alguien que corroborase lo que sus ojos veían. El cura de Confrides quedó igualmente asombrado y, más tarde, la misma sensación invadió al resto de religiosos. La imagen de la Virgen María no solo se podía admirar en aquel bulbo, sino en todos aquellos que observaron posteriormente.
Diez años más tarde, el 21 de agosto de 1663, se inauguró una ermita en el lugar exacto en el que fue hallado el primer bulbo.
La ermita primigenia fue sometida a reformas en el año 1720 y, al mismo tiempo, le fue añadida una hospedería. En el año 1742 se cerró el conjunto debido a su estado ruinoso, aunque fue reedificado durante los dos años siguientes.
macasesa:
Fotos de Bernardo Reig
La magrana es coneix d’ençà dels egipcis (2500 aC) que enterraven les persones amb una magrana per desitjar-los abundància a l’altra vida. Es creu que els cartaginesos la van introduir a la regió mediterrània arran de les guerres púniques i, per això, el nom científic és Punica granatum.
Els grecs i romans la van incorporar a la dieta habitual i atribuïen la plantació del primer magraner a la deessa de l’amor Afrodita. A l’Orient Llunyà, la magrana està vinculada a la fertilitat i és un present que es fa als nuvis per desitjar-los molta descendència.
Vitamines
Vitamina C
Vitamines del grup B
Magnesi
Fotos d macasesa 2021
Primer fin de Semana
FOTOS I VIDEO DE RAFA GRAU
macasesa; FIRA 2021
«Tornem» és un homenatge als pilars sobre els que es sustenta la Fira de Tots Sants: comerç local, expositors/es, veïns i veïnes, visitants i organització. Tornem amb més il·lusió, amb més ganes!
BONA FIRA DE LES FIRES
macasesa: 2021
la Cova de les Calaveres, també coneguda com del Infiernos’identifica com una de les cavitats amb més història de la Comunitat. Amb 440 metres de longitud, la gruta rocosa està composta per dos sones ben diferencia des: la primera, que està inundada i abastix d’aigua per al reg de la zona per mitjà d’un túnel artificial, i la segona, oberta a les visites. La cova va ser utilitzada com a refugi per l’home paleolític fa més de 100.000 anys i reutilitzada posteriorment en altres moments de la història, com en el Neolític per a portar a caps ritus de fertilitat, o bé en època musulmana.»
El renom d’esta cavitat ve donat per les troballes en el seu interior. Els primers daten del 1768 segons A. J. Cavanilles, al realitzar-se unes perforacions a la cerca de l’aigua que l’havia fet famosa en èpoques anteriors. Després d’efectuar una exploració, es van trobar restes òssies de 12 persones, presumptament agricultors musulmans d’època medieval que van quedar atrapats i van morir . Va ser esta troballa el que va donar el nom Calaveresa la cova, passant com a llegenda al folklore popular engrandando la llegenda de reis moros, fabulosos tresors i princeses. Este compte que el rei musulmà, Ali Floridura, fugint del Cid Campeador, es va amagar en la gruta amb 150 dones del seu harem i un gran tresor. Són moltes les restes arqueològiques que s’han trobat en este lloc. A més d’estos, són moltes les restes arqueològiques que s’han trobat en este lloc: ossos humans, dents de rinoceront, utensilis de sílex, destrals
macasesa: 2021 Tot Anira Be
SE SUSPENEN LES FESTES DE COCENTAINA 2020 ENGUANY NO TINDREM FESTA DE MOROS I CRISTIANS PER QUE EL MÓN ESTA MOLT TRIS PER LA PANDÈMIA COV 19
Ha sigut una decisió molt meditada i trista però, sense dubte, el resultat demostra la unió dels festers contestans i la seua responsabilitat», ha subratllat nou president de la junta de festes Fancisco Masanet
Per la seua part, Estepa ha reconegut que «les filaes han demostrat amb aquesta decisió unànime estar a l’altura de les circumstàncies amb una total maduresa de cara a la ciutadania. I encara que ara els festers i els contestans estiguem desanimats perquè el virus ha detingut les nostres Festes, no perdem l’estima ni la gana dels nostres Moros i Cristians perquè a la Festa contestana no l’apaga ni la COVID-19. Tornarem a omplir carrers i places i cantarem el nostre himne».
Tenìn el cor i el sentiment la ilusió no espet may
fins al any que ve es que es faren en molt ilusiò
TES PEREN AL ANY QUE VE
macasesa:
En sus cercanías [ se halla la ermita de San Cristóbal, en sitio buenísimo y elevado, desde donde se contempla bellísimo panorama, y se hallan los restos de la antigua fortaleza
«La fundación de esta ermita puede datarse como de finales del siglo XIV y la elección del titular de la misma está relacionada con su emplazamiento que, como otras dedicadas a este Santo se erigían en alto para que fueran avistadas por los caminantes.
El entorno es un bello paraje. Un murete de piedra previene caer en la escarpada ladera y sirve de mirador al amplio valle del Serpis. El edificio se compone de nave oratoria, sacristía y casa de ermitaño (4). La ermita se precede de un pórtico que soporta una habitación, probablemente de la casa del ermitaño; dicho pórtico se abre al costado izquierdo, dando acceso a unas terrazas en el costado derecho tiene una puerta que daba paso a la casa del ermitaño. La fachada ofrece la entrada amplia al pórtico y, sobre ella, un balcón y una ventana de la habitación citada; encima, ya en el frontón, un óculo oval vertical y arrancando del ángulo formado por la cornisa salva-aguas una espadaña de pilares y tejadillo a dos aguas con su campana. La planta es rectangular, mide 11,70 por 6 metros (más 2,80 de ancho dedicados a una capilla y sacristía).La nave se divide por pilastras en cuatro tramos; el primero, a la entrada, se circunscribe por un banco de obra corrido, el segundo, a la derecha tiene un altar de obra y a la izquierda una capilla; el tercero, a la derecha presenta, igualmente, un altar y enfrente el acceso a la sacristía; el último tramo es el presbiterio, más estrecho que el resto de la nave y elevado por un escalón. Una cornisa recorre el perímetro de la nave. En el altar principal había un retablo barroco que enmarcaba el lienzo de San Cristóbal. También había un medallón en la bóveda, posiblemente del siglo XVIII y una inscripción que dice: QVISSI CVT DEVS.»
macasesa ;
UNA SENDA O UNA CORRIOLA
Un sendero o una polea
Al Diccionario Catalán-Valenciano-Balear, la palabra sendero designa un camino estrecho por donde puede pasar sólo una persona a la vez. Por otra parte, la palabra polea es sinónima de polea, y una polea es una rueda que gira alrededor de un eje, que tiene la superficie lateral acanalada por donde pasa un cable o una cuerda, por lo que cambia la dirección de la fuerza multiplicando su efecto .
Ambos significados son válidos miedo a explicar la fiesta, ya que, al volante del año 1346, el lugar donde se edificó el convento contienda de los franciscanos estaba ocupado por una ermita gótica dedicada a San Sebastián, entonces en el camino de Alcoy , situado en la parte oriental del barranco del Alberri.
Este lugar fue elegido para edificar el monasterio en 1561. Fue de Ximén Pérez de Corella, sexto conde de Cocentaina, quien pedirlo a la orden franciscana, petición que fue aceptada por el segundo ministro provincial de Valencia, el padre José Vicente, hijo de Bocairent. Por voluntad expresa de Ximén Pérez de Corella, se edificó el convento franciscano bajo la advocación de San Sebastián. Así, la primera piedra del convento la puso el hijo de Ximén, Jerónimo Sebastián de Corella y Mendoza.
La construcción del convento, sin embargo, no adquirió el ritmo que se esperaba y por eso la comunidad destinada tuvo que alojarse en el ermitorio de Santa Bárbara, un habitáculo con muchas incomodidades. En lo alto de Cocentaina, en la denominada zona del Raval, aunque se encuentra actualmente un promontorio arenoso, situado al mediodía del Castillo, donde se puede disfrutar del ermitorio dedicado a la advocación de Santa Bárbara, construido en el siglo XIII.
8 de diciembre de 1562, la fecha clave
La fiesta, celebrada el día de la Purísima Concepción, paradójicamente tiene lugar en una ermita dedicada a Santa Bárbara. La fiesta, sin embargo, no tiene en cuenta el patronaje, sino la fecha histórica del 8 de diciembre, día en que tuvieron lugar unos hechos clave para la comunidad franciscana que vivía.
Durante la homilía del día 8 de diciembre de 1562, día de la festividad franciscana, serían enterados los feligreses que era necesario ayudar a trasladar al nuevo convento todo lo que había en la ermita. La irregularidad y la inseguridad de los caminos de la época comunicaba las dos ermitas a través de un sendero, una ‘polea’, senda por la que sólo podía pasar una persona tras otra y hacía así el efecto de una polea hasta que se acercaba el Raval, por lo que por el barranco del Alberri hasta el ermitorio de San Sebastián que se formaba un círculo, los frailes y los feligreses formaban una fila por el camino estrecho e iban bajando todo lo que tenían a la ermita de Santa Bárbara.
Así, desde el 11 de diciembre de 1562, de manera aún precaria, la comunidad franciscana pudo disfrutar de un habitáculo mejor y ofrecer un servicio más cercano a los fieles con la Santa Misa y con el resto de cultos religiosos. Hay que pensar que este hecho debió ser toda una fiesta y para recordar de manera cariñosa se hizo un rollo de pan con embutido de la matanza y en señal de acción de gracias, pensaron fijarla el día de la Purísima.
macasesa:
UN BARREJAT DE LA FIRA
MENJAR, BALL, MASCARES, RODETES,
EXPOSICIO PINTANT LA FIRA
TORROS, LLEPOLIES,MEL AMBOTIT, CABASOS,
SI NO HO TROBE A LA FIRA NO HO TROBARÀS EN CAP LLOC
EL PALAU
macasesa:
LA DECLARACIÓN DE INTERÉS TURÍSTICO INTERNACIONAL DE LA FIRA DE TOTS SANTS
La Fira de Tots Sants 2019 ja està inaugurada. Sota un sol inusual per a un 1 de novembre, des del balcó del Palau Comtal el magistrat Miquel Soler ha llegit el Privilegi de Pere IV, que dóna inici de manera oficial als tres dies grans de Cocentaina.
La comitiva ha recorregut els carrers de la Vila Comtal des de la Biblioteca Municipal fins a la plaça del Pla, en companyia de la colla Mal Passet, que ha posat música a aquesta especial jornada. El Grup de Danses Cocentaina també ha estat present en la cita, com és tradició, ambientat el multitudinari esmorzar de Fira.
Mireia Estepa, Ximo Puig, Pedro Duque. Enric Morera , Mariona Carbonell
Mireia Estepa, alcaldessa de Cocentaina, ha encapçalat el recorregut acompanyada del president de la Generalitat, Ximo Puig, i del ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque. A més, han acudit a la inauguració Carlos Monzón, president de la Diputació d’Alacant; Enric Morera, president de les Corts Valencians, i diversos consellers i representants polítics de les localitats veïnes.
Hui me’n vaig uns quilòmetres al nord d’Alacant per a arribar a Benigànim, més concretament a La Vall d´Albaida. Aprendrem com es fa el tradicional Arrop i tallaetes valenciano. L’arrop o abrigue és unes postres fet a base de most concentrat i reduït fins a formar una melmelada. La consistència és pareguda a la del sirope perquè vos feu una idea. L’arrop i tallaetes o abrigue i talla’t és clàssic de tots els pobles de la regió, però també ha arribat fins a Múrcia on l’abrigue és també una tradició familiar. De fet en el Baix Segura alacantina també és molt tradicional. Allí un venedor ambulant amb una burra passava pels pobles oferint el dolç com ho faria un cotxe de gelats. El seu sabor és molt peculiar, és un dolç àcid. Hui en dia en l’alta cuina de disseny es tornen bojos inventant combinacions de sabors exòtiques i noves al paladar, l’arrop i tallaetes podria encaixar en esta nova generació
Fotos i video de Bernardo Reig
LA FIRA ja és BIC!!
2 anys de duríssim treball que ara s’han convertit en una grandíssima alegria i en l’orgull de tot el poble: som la 1a Fira BIC de tota la Comunitat Valenciana!!
Enhorabona a tots els socarrats i socarraes: SOM LA FIRA DE LES FIRES!!
Estic satisfeta, orgullosa de ser contestana i molt agraïda perquè açò és històric. Amb aquest treball garantim la protecció de la Fira i la seva preservació
http://www.firadecocentaina.org/es/programa-oficial-2018
‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.
I perquè la Fira es devinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’
FIRA CAVALLAR
Hui tercer dia de fira 
http://www.firadecocentaina.org/es/
Els 136.000 metres de superficie comercial oferixen múltiples alternatives comercials, culturals i gastronòmiques als milers de visitants que acudeixen a la cita anual i ineludible amb la Fira de Tots Sants. 750 expositors conformen l’oferta que copa tot l’espai d’exposició.
Cada novembre es confirma l’èxit de la introducció, durant els anys 90, del soc àrab, el mercat medieval i la jueria. Estan ubicats en el nucli antic, la qual cosa concedeix un aire d’autenticitat que esdevé en un dels èxits del certamen contestà.
LA JUDERÍA
El pati d’armes del Palau Comtal va acollir
amb les intervencions del President de la Junta de Festes, Hipòlit Borràs i Martínez, i seguirà després amb el descobriment del cartell anunciador dels festejos que aquest any ha creat l’artista contestà Pau Sellés i Alòs.
CARTELL ANUNCIADOR DE FESTES 2018
els Càrrecs Festers d’aquest any, unes responsabilitats que assumeixen Rafael Agulló Insa com a Abanderat Moro de la Filà Muladís, Francisco Barrachina Cantó, l’abanderat cristià de la filà Maseros, Santiago Prats Castelló, que serà capità moro de la filà Kabilenyos iMiguel Blasco Peidró, el capità cristià de la filà Cavallers de Llúria.
els Càrrecs Festers d’enguany,2018
Ahir 20 de Julio en el Pati d’Armes del Palau Comtal la Presentació de la Revista de Festes 2018. L’acte estarà conduït per Anna Cortés i Morant
a Pólit Vidal Torregrosa per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista
Enhorabona a Pòlit Vidal Torregrosa per la magnífica imatge que il·lustra la portada de la Revista
macasesa: fotos junta de f
Hui és imprescindible passejar pels carrers del barri del Raval de Cocentaina. Cada racó, placeta o carrer té nous habitants, encara que siga per un dia.
On de segur no faltarà la xocolata, els xurros i els dolços.
Són els Nanos, uns perots de cartró molt divertits que porten un missatge en to humorístic o reivindicatiu En guany mos afet un dia solexat molt bonic per tots i totes
asi vos deixe un video de Rafa Grau
macasesa
Per el Cor de Mariola i Cova La Sarsa
En esta ruta visitaren en del Naixements claus en lès tudi de la Prehistòria de la Comunitat Valenciana:
la Cova de la Sarsa.La ruta recorre part de la serra de Mariola, decl rada Parc Natural . i Veurem tambè una ermita, un arbre monumental i la font del Teular
la cova de la Sarsa ha donat materials corresponents no només al Neolític, també a l’Edat del Bronze i algunes troballes ens informen d’un ús esporàdic en temps ibèrics, romans i fins i tot islàmics,,,,,,, al mes que ve més.
ya es ten dins
CARRASCA MILENARIA
LA FONT DEL TEULAR
Fotos : de Bernardo reig i rafa grau
macasesa
CARTELL DE FIRA 2017
http://www.firadecocentaina.org/es/feria-de-cocentaina-2017
macasesa:
Avui parlem del revers més apassionant de les assegurances i les asseguradores. Ens referim a les plaques i emblemes que decoren les façanes de Cocentaina
fer una passejada pel centre del Raval i algun que altre barri limítrof. Tocarà alçar la mirada i tornar al coll com si miréssim al cel atès que el que busquem es troba elevat. Posem, doncs, els ulls sobre la primeres cases del raval
i ascuadriñen seus murs, com si busquéssim un tresor entre finestretes, miradors i baranes de forja. Quan diem edificis clàssics,
volem dir solera, sense importar que siguin cases senyorials, construccions més monumentals o habitatges més modestes.
sense importar que siguin cases senyorials, construccions més monumentals o habitatges més modestes.
El passejant més observador s’haurà adonat que nombroses façanes
de l’estat de les plaques- la inscripció següent: «Sos. Mos. Sn. Sn.». Fa uns anys ja desglossem els dimes, diretes i, inclús, llegendes urbanes que havia generat, molt subreptíciament, esta llegenda. Després d’una breu i informal enquesta, descobrim que hi havia els que pensaven que les inicials S’i M -les més grans i llegibles des del carrer, recordem que els rètols s’ubiquen a uns deu metres a l’altura del sòl- volien dir «Su Majestad», donant a entendre que un rei o reina,con ISABEL II
«destacaven la corona i l’au»
Cocentaina – Palau Comtal –
De planta quadrangular com la precedent, però de menors dimensions, està presidida per una xemeneia de marbre, en l’interior de la qual destaca una placa de ferro amb una decoració en relleu que representa l’escut imperial de Carles V i una inscripció en què es llig l’any 1565. La figuració consisteix en una àguila bicèfala i, al centre dels dos caps, la corona imperial; els peus es troben flanquejats per la columna d’Hèrcules.
plaquetas de aseguradoras que Algunes d’elles tenen, clar, els dies comptats: les successives reformes i restauracions no solen prestar importància a estes icones que, paradoxalment, ha resistit més de 100 anys fidelment adherits als frontispicis.
macasesa
Este mes pasat de febrer a Cocentaina es va presentar
XVIII MOSTRA DE TEATRE AMATEUR VILLA DE COCENTAINA
En les obres 
«En guany la mostra de teatre va finalitzar amb una obra de Federico Gràcia Lorca
BODES DE SANG
Una obra de drama i passió podem que es va basar en un fet real, arreplegat per la premsa de l’època. El crim de Níjar, com va ser conegut el succés, va ocórrer el 23 de juliol de 1928 en el poble de Níjar (Almeria) . Casimiro Pé- rez Pi i Francisca Canal Morales contraurien matrimoni eixe mateix dia. No obstant això unes hores abans de la cerimònia Francisca fuig amb Francisco Montes, l’home a qui verdaderament amava, que a més era el seu cosí. No obstant això en la seua fugida, de bon matí i a lloms d’un cavall, són sorpresos per un germà de Casimiro, el nóvio, cridat José Pérez Pi. José per a llavar l’honor de la família mata de quatre tirs»
Asi vos deixe unes cuantes fotos del obra
vull donar la meva enhorabona A TELO TEATRE i Tot @ s i també donar-gràcies per d’Deixar-ho Publicar
macasesa: fotos de Eduardo Perez I Molina
MOLI SERELLES I EL RIU SERPIS
En el molí Serelles on treballe jo
hi ha una taula de xiques de válgame Dios.
Totes són molt lletges i es pensen molt ser
no guanyen pa polvos ni pa colorets.
Ju[gu]en molt en Pep, i Pep no fa faena
li amaguen la gorra davall de la cistella.
Allà baixa l’amo, tot són bonegons
ahí teniu a Pep tocant-se els collons
Cançó popular
macasesa
‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.
I perquè la Fira esdevinga una de les millors,
no podrà interrompre’s si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.’
Sábado 29 de octubre: inauguración de la Fira de Tots Sants
Domingo 30 de octubre: primer día de Fira
Lunes 31 de octubre: segundo día de Fira
Martes 1 de noviembre: día de Tots Sants
http://www.nuestrasfiestas.com/alicante/fiestas-en-cocentaina/fira-de-tots-sants-en-cocentaina/
macasesa:
Més de 3.000 persones a les Entrades de Cocentaina
Les Entrades de moros i cristians de Cocentaina ja estan en marxa després de la arrancà que ha tingut lloc minuts abans de les vuit del vespre a la part alta del Passeig del Comtat.
El desfilada l’encapçala la Filà Almogàvers, amb el seu capità Alexis Agulló Borrell al capdavant, i a aquesta formació li seguiran gentils, Cavallers de Llúria, Contestans, Contrabandistes i la seva abanderat Álvaro Reig Torró, Cavalleria Ministerial, Maseros i Creuats. Sobre les deu del nit està previst que s’iniciï la marxa el bàndol moro amb la Filà Mudèjars i el seu capità, Francisco Soriano. Després d’ells desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.desfilaran la Guàrdia Jalifiana amb una esquadra especial amb motiu del seu 75 aniversari, kabileños, Berbers – Borts, Plana, muladís, Manta Roja i Bequeteros. Aquests últims tancaran l’entrada amb el càrrec de banderer moro que recau en el jove David Javaloyes Palací.
La interpretació de l’Himne de Festes, dirigit pel compositor murero José Rafael Pascual Vilaplana, ha marcat en la vesprada d’este divendres 12 d’agost l’inici oficial dels moros i cristians de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit Màrtir. L’acte ha començat passades les set de la vesprada amb la desfilada de les bandes de música que acompanyen a les setze filaes fins a la Plaça del Pla, on davant dels murs del Palau Comtal han confluït tots els músics. Allí les formacions de les quatre filaes de càrrec d’enguany: Unió Musical d´Adzeneta d´Albaida (Almogàvers) , Societat Instrumental Primitiva de Palomar (Contrabandistes) , S.I.M de Benigànim (Mudèjars) i C.I.U.M de Genovés (Bequeteros) junt amb la Unió Musical Conteatana han pres la cèntrica plaça a l’espera de fer sonar les notes del Visca la Festa.»
Després d’este tret d’eixida la festa a Cocentaina seguix amb la Nit de l´Olla i el sopar de la típica olleta contestana en les seus de les respectives filaes, mentres que passades les deu i mitja de la nit començaran les últimes ‘Voltetes’ del cicle fester en la part alta del Passeig del Comtat.»
Macasesa:
ELS PAISSATGES QUE TENIM ALVOLTAN PER COCENTAINA I ELS QUE ESTAN MES A PROPET DE CASA CON ES LA COVA DEL BALCONET I LA COVA DELS COLOMS
LA COVA EL BALCONET
DE DINS
Escribir una leyenda
con no el nostre castell
LA TIA MARIU BESANDO A LA MARETA
El edificio estásit. en el centro de lapobl., y ocupa uno de los ángulos del palacio señorial, como ya se dijo, por cesión que después del año 1520 les hizo el entonces conde de aquella v., D. DiegoBenavides, reservándose por ello el patronato. La iglesia es muy reducida pues tiene unos 100 palmos escasos delong. y 34 delat.; pero es una de las mas lindas de su clase y contiene grandiosos cuadros al óleo, dePabloJuliani, que han llamado la atención de todos losviagerosintelijentes, especialmente del famoso D. VicenteLopez: junto al altar mayor, obra del famoso napolitanoAntonioAliprandi, se halla el sepulcro de D. Diego Benavides, individuo de la familia señorial, cuya losa, formada de variedad de jaspes y mármoles embutidos que describen varios dibujos por el rededor, de mucho gusto, y en la inferior la inscripción ó epitafio». (1)
El convento ocupa el ala norte del Palacio Condal y forma una unidad edificada con el mismo, aunque tiene acceso propio por una puerta con arco de medio punto abierta en una de las torres. La muralla cierra por el este el recinto. El interior no puede visitarse. Hay un patio y un huerto, alrededor de los cuales se desarrollan las estancias de las monjas de clausura. Al exterior, las fachadas del convento son muros ciegos. Tampoco la fachada de la iglesia tiene portadas ni ornamentación, pero es muy interesante el interior barroco, centrado por la tabla de la Virgen del Milagro, patrona de Cocentaina, icono italo-bizantino que lloró lágrimas verdaderas en 1520. El templo tiene planta rectangular de una sola nave con bóveda de cañón con lunetos. En la mitad de la nave se abren dos capillas laterales. A los pies está el coro, cerrado con una reja a través de la cual las monjas asisten a los oficios. El presbiterio es profundo, con un interesante transparente con cupulino que ilumina el altar mayor. La nave se ilumina lateralmente por ventanas con lunetos. Destacan el zócalo de azulejos del siglo XVII, los frescos del presbiterio de J. Ribelles (1777-1779), con cenefas doradas, mármoles y elementos decorativos, y los ocho lienzos de gran formato del napolitano P. Mattei donados en 1697, alusivos a la Virgen del Milagro y a las vidas de Santa Clara y San Francisco. El camarín de la Virgen y el retablo, con decoración barroca, es obra de A. Aliprandi (1704-1705), otro artista italiano que trabajó en los Santos Juanes de Valencia. Destacan los grandes ángeles de bulto, dorados, sobre cornisas, y el escudo de los condes de Cocentaina sobre el altar. (2)
La iglesia se rodea por las edificaciones conventuales excepto en la fachada sur que da a la plaza que está orientada a mediodía. Dicha fachada corresponde al lateral de la epístola, en ella se abre la portada de la iglesia en arco de medio punto. Sobre un primer cuerpo, los contrafuertes que sostienen la cubierta de la nave se hacen externos. A la izquierda, se alza el campanario de planta cuadrada y cubierta piramidal, hueco de campanas en arco de medio punto.
mide 25 por 9 metros (15,40 si se incluyen las capillas), es de nave única y las capillas se sitúan entre los contrafuertes. A los pies tiene un coro alto, sobre arco carpanel, con gran ventana enrejada de clausura abierta a la iglesia. La nave tiene tres tramos que se señalan por pilastras que se corresponden con los contrafuertes. Debía tener cuatro capillas a cada lado, pero algunas están ocupadas: entrada principal al templo, sacristía, coro bajo y comulgatorio y alguna otra dependencia conventual. Las pilastras, con capiteles corintios, sostienen un entablamento corrido que sirve de base a la bóveda. El pavimento es de mármol blanco y un zócalo de azulejos con motivos florales rodea toda la iglesia.
El presbiterio es más estrecho que la nave; en el lienzo de cabecera, a cierta altura, está el camarín que alberga el cuadro de la Virgen del Milagro; sobre el cual, un óculo al que se sobrepone la imagen tradicional del Espíritu Santo, una paloma entre rayos y recibe por detrás la luz de la cúpula del camarín creando un efecto óptico teatral.
Relicario cristal antiguo Virgen del Milagro. Cocentaina, siglo XIX. escapulario, Mare Deu
SU FIESTAS PATRONALES SON : 19 DE ABRIL según como caiga en el calendario
Esta ha sido la nevada de los contrastes. De la manga corta hemos pasado al abrigo y las botas de nieve sin que hayamos podido dar a las chaquetas de entretiempo una oportunidad para salir del armario.
Cuando el otoño comenzaba a mostrar sus colores,el temporal ha cubierto cocentaina con una blanca capa de nieve en una de las nevadas más tempraneras que recordemos.
Hacía tiempo que no cuajaba como lo ha hecho este sábado 16 de noviembre en el casco urbano. Las nevadas se habían quedado en los últimos años en las montañas. Por sorpresa, y acostumbrados como estamos a que hasta entrado diciembre, enero o febrero el frío no traiga paisajes blancos, son muchos los que no daban crédito y han tenido que mirar dos veces al abrir las persianas. todo blanco .Salvo ramas de árboles rotas un día de nieve hasta la puerta de casa
a comprar buñuelos con churros
Lo mejor, los paisajes. Tejados blancos, juegos de nieve y sonrisas colectivas. En la naturaleza, sinfonía de color. Los árboles ya muestran los tonos del otoño, en toda su gama de rojos y amarillos, que conjugados con el blanco general han configurado vistas que muchos jamás habíamos visto. el dicho dice año de nieves año de bienes
Donem a conèixer els noms dels protagonistes de les festes de 2023
macasesa,2023
Un poble que no balla, que no dansa, no sap el que és una festa i una diversió. Més de cinquanta danses diferents es coneixen a la nostra província, i al costat d’elles es desenvolupa una àmplia coreografia per la bellesa prèdica dels vestits femenins, coloristes i plurals, i per la severitat de l’abillament del “ballador” Però sens dubte, la “danseta” amb dolçaina i tamborí, és l’expressió ballable més genuïnament alacantina, ja que és rar el lloc, el poble en què, amb xicotetes diferències, no es ballava i es balla hui. És el vertader ball d’Alacant. Aquesta és una província, una comunitat “ballaora i *dançaora”, ja que la dansa és una mica la manera i la manera de ser dels alacantins.
macasesa : 2023 Fotos de Arxiu
DIA DE GLORIA : és el inic de les festa un fester de cada fila
Desfilen pels carrers de la ciutat al so de *pasadobles
des d’aqueix dia per les nit ixen *filaetes o comparses
GLÒRIA INFANTIL el diumenge posterior
DIA DEL *MUSIC aquest dia entren en la plaça tots els *musicos i toquen el *hinmo de festes
i canten
Silvia Gómez, protagonista aquest any d’aquest simbòlic acte com a directora de l’Himne.
Nostra festa ja
Cridant-nos esta
Cridant esta
Amb veu i ale que es vida
De tots es beneida.beneida.
Visca visca
Llaor .llaor
Per donar-te esplendor
Riu de l`esfera
La primavera
Llaor llaor
Per donar-te esplendor
Riu de l’ esfera
La primavera visca visca
macasesa;2023
LA CRIDA COMENSEN LES FALLES
NINOT INDULTAT 2023
De tallat del bordat del traje de Fallera
fin de les Falles 2023
macasesa2023
S”han baixat 4 de les 6 campanes del campanar de Santa Maria de Cocentaina per a S començar el
l remat de la torre que sòn les encaregades dels tocs horaris iles mès antiges que conserva l dels Quart de l`any1766
I el campanò de les hores de l`any 1807
Despres han baixat les dos menudes de la sala de campanes del l`any 1940 i1984
La mes menudseu procès de restauracio
Les primeres en baixar- se han sigut les situades en ea de les quals es refondrà per trovar- se badada .la restauración es dura a teme per una empresa RESTAURACIÒN DE CAMPANES Que en uns mesos ens permetrà a gaudir d
macasesa ..2023
IGLESIA SANTA MARIA DE COCENTAINA
Estem trepitjant sòl del que va ser una antiga església del segle XIII i l’única cosa que es conserva d’ella són algunes restes arqueològiques pròximes a la façana principal i, en l’exterior, restes de l’antic cementeri en la façana lateral. Hem de destacar la gran reconstrucció que va tindre lloc en el segle XVI, però sobretot la duta a terme en el segle XVIII. Estem davant un temple barroc de planta rectangular i dos laterals amb capelles, coberta per una volta de mig canó amb llunetes i cúpula sobre petxines que donen llum a l’interior i capelles en els seus laterals. Amb dues portades exteriors de pedra, una clàssica i una altra barroca, el temple ens convida a conéixer el seu lateral dòric datat de la primera fase de la seua reforma i, després, l’entrada principal on el barroc es descobreix per a realçar la seua bellesa. Destaquem del seu interior les pintures murals en els laterals i en la volta de l’altar major.
Estamos pisando suelo de lo que fue una antigua iglesia del siglo XIII y lo único que se conserva de ella son algunos restos arqueológicos cercanos a la fachada principal y, en el exterior, restos del antiguo cementerio en la fachada lateral. Hemos de destacar la gran reconstrucción que tuvo lugar en el siglo XVI, pero sobre todo la llevada a cabo en el siglo XVIII. Estamos ante un templo barroco de planta rectangular y dos laterales con capillas, cubierta por una bóveda de medio cañón con lunetos y cúpula sobre pechinas que dan luz al interior y capillas en sus laterales. Con dos portadas exteriores de piedra, una clásica y otra barroca, el templo nos invita a conocer su lateral dórico datado de la primera fase de su reforma y, luego, la entrada principal donde el barroco se descubre para realzar su belleza. Destaquemos de su interior las pinturas murales en los laterales y en la bóveda del altar mayor.
macasesa 2023
*Mariola, a través de l’autentica Porta Gran que constitueix l’espectacular formació geologia coneguda com *Barranc del *cint»
«En aquest tram sorprenen les altes parets del barranc, on no és rar veure algun voltor, així com alguns punts on el barranc s’estreny bastant.»
macasesa. 2023
Publicado en Rutes de muntanya i senderisme
EL RACONET EN COCENTAINA.COM 
Debe estar conectado para enviar un comentario.